Intgenia

Aquests dies ens han sorprès els mitjans amb la notícia de la sorprenent decisió de Freixenet: repetir aquest any l’anunci de l’any passat.

L’argument és el d’evitar fer ostentació en una època de crisi econòmica global, que ens afecta a tots. I, sota aquest punt de vista és del tot respectable i comprensible, però em pregunto si no hi haurà una altra forma de fer-ho. Potser retallant altres despeses o realitzant una campanya de publicitat més modesta. Molts anunciants el que fan en temps de crisi és aguditzar la creativitat, emprar menys recursos econòmics o elaborar plans de mitjans menys ambiciosos.

El nou anunci de Freixenet per finals d’any s’ha convertit ja en una tradició nadalenca més. Cada any la marca de cava genera grans expectatives en l’espectador per descobrir la sorpresa que ens aguarda. Aquest cop la sorpresa, també ha estat majúscula!

De fet, potser Freixenet ha aconseguit ja el que volia, que es parli de la marca. Aparèixer en els mitjans i que la gent comenti el fet, sense ni tan sols llançar la campanya.

Es tracta del primer cop en la història recent que Freixenet no estrena espot. No obstant, la companyia ja sorprenia fa dos anys quan anunciava que enterrava les tradicionals bombolles daurades i anuncis amb famosos per iniciar una nova etapa basada en el rodatge de curtmetratges. La nova estratègia de comunicació inaugurada per Scorsese, però, no va tenir èxit perquè només va durar un any i al 2008 es va retornar a les clàssiques bombolles amb les noies de la sincronitzada.

“Han sido las mejores burbujas de nuestra historia”, assegura Freixenet i afirma voler repetir l’anunci com a gest per a “rendir homenaje a este colectivo “Las burbujas sincronizadas son perfectas porque simbolizan los valores que perseguimos en nuestro cava: saber hacer, esfuerzo y afán de ser el número uno” “La del 2008 fue la campaña mejor percibida y valorada por el consumidor” (segons els seus estudis de notorietat).

L’anunci d’aquest any, per tant, serà el mateix tret del brindis final, que es rodarà de nou. Una altra novetat és que Freixenet ha encarregat a JWT la producció d’un documental sobre l’equip de Gemma Mengual. L’objectiu és penjar-lo a Internet, tal com es va fer amb el curt de Scorsese, el qual va aconseguir quasi un milió i mig de descàrregues.

Potser aquesta és simplement una demostració més que el futur de la comunicació es troba a Internet, en detriment dels espectaculars espots televisius que han marcat una història.

En cas que finalment no aconseguim l’èxit que esperem en el camp de la Publicitat/RP, a continuació proposaré una opció de futur més per plantejar-se -la com a alternativa vàlida. El món SEO/SEM.

Els especialistes en col·locar un site entre els primers de la llista dels buscadors són professionals molt demandats. S agafaem un diari per la secció d’ofertes laborals no trigarem en trobar un treball com a SEO o SEM.

Aquests especialistes en posicionament en buscadors, que es troben a l’ombra de l’imperi Google, s’estan convertint en els nous grurús d’Internet. Com a dades, Google abarca el 96% de les cerques a Espanya, i el 53% de la publicitat digital contractada són enllaços patrocinats (Adwords)

Els experts SEM (Search Engine Marketing) s’encarreguen de rendibilitzar aquesta inversió de l’anunciant per aparèixer el primer de la llista, mentre que els SEO (Seargh Engine Optimization) s’ocupen d’aquells que no volen fer-ho pagant.

S?acostuma a pensar que l’estratègia SEM és la fàcil: pagar per sortir a dalt. Però em quedo amb una reivindicació que va fer Rafael Jiménez (consultor SEM) sobre l’efectivitat dels enllaços patrocinats. Vaig llegir en un diari com deia: “Siempre se habla del SEO de forma romántica, como la lucha del hombre contra el algoritmo. Se acusa al SEM de ser algo fácil, de que sólo hay que pagar. No es cierto, la diferencia entre un SEM bueno y otro malo es que, con el mismo presupuesto, el primero obtiene mayor beneficio.”

Tot i que avui encara les sigles SEO i SEM resulten totalment desconegudes per la majoria, la seva feina és de gran importància a la xarxa, sobretot si tenim en compte que el 93% dels interautes no es molesten (o no ens molestem) a mirar la segona pàgina de resultats. Això es tradueix de la següent forma: Si no estàs entre els 5 primers, pràcticament NO existeixes a Internet, i això, òbviament, procupa els anunciants.

I aparèixer entre els primers no s’aconsegueix per art de màgia, sinó gràcies a l’esforç i dedicació d’uns professionals que han de retenir i jugar amb més de 200 criteris que estableix Google per a considerar un bon posicionament. És gairebé una ciència.

Però a favor d’aquesta opció de futur, per si algú té interés de dedicar-s’hi, he de dir que és una feina ben pagada. Fins a 60.000 euros anuals pot arribar a guanyar un especialista SEO/SEM consolidat en la professió.

Ànims i Sort!

“Internet és una plataforma de mitjans o és un mitjà?” Amb aquesta pregunta s’iniciava el debat sobre els formats off en suports digitals, que va reunir Adagreed, El Periódico de la Publicidad i un grup de creatius d’alt nivell.

És una qüestió que porta a la reflexió  i que no és fàcil de resoldre, com s’evidencia en l’expressió d’un dels contertulians que creu que Internet és un mitjà “tot i que segurament canviaré d’opinió a mesura que avancem”.

D’altra banda, el vicepresident de Dommo afirmava que “l’ADN online està en tots nosaltres” i, en relació al que vem comentar a classe sobre les noves tecnologies/mitjans que tenen la característica de deixar obsoleta alguna altra cosa, es va dir que “Avui, tot es crema molt ràpid”. Els mitjans evolucionen a un ritme molt elevat i van subsituïnt d’altres més antics, alhora que satisfan les noves necessitats de la societat.

Un altre tema controvertit que va sorgir en el transcurs del debat és en relació a la reacció del receptor envers la publicitat. EL Director creatiu de La Despensa, Pablo Gutiérrez afirma que “a la gent no li agrada la publicitat”, mentre que Álvaro Suñol, director general creatiu de Bassat Ogilvy, difereix en aquest sentit i defensa que “al públic sí li agraden els anuncis, només cal veure el boom de l’estiu amb totes les cançons que hi ha hagut dels espots i que la gent ha cantat.”

Des del meu punt de vista, i en resposta a la primera qüestió plantejada en el títol del post, considero que Internet va néixer com un mitjà més però ha evolucionat de tal forma que ha esdevingut una gran plataforma de mitjans que engloba d’altres més convencionals. Des de la pantalla de l’ordinador podem accedir a la premsa, la televisió, la ràdio, i a part, escoltem música en reproductors, accedim a xarxes socials, “anem” de compres, etc. etc. etc.

Una cosa similar succeeix quan ens preguntàvem què era un iPhone. Sembla evident que definir-lo com un simple telèfon seria una injusta simplificació de tots els recursos que ofereix. Seria fins i tot més adequat anomenar-lo ordinador de butxaca. De fet, el telèfon m’atreviria a dir que cada cop més el telèfon esdevé una de les funcions menys utilitzades per l’usuari. En breu, probablement els exitosos sms acabin passant també a la història i sent substituïts per missatges personals al Facebook enviats des del mòbil.

L’actualitat s¡orienta cada cop més a la integració de serveis, de manera iqe duent a sobre un únic artilugi/aparell, l’individu fa ús del telèfon, la càmera de fotos, l’mp3, la càmera de vídeo, la consola, l’ordinador,per no parlar de les clàssiques ja totalment assumides (calculadora, agenda, calendari, rellotge,…)

Ens trobem davant d’un clar cas de “TODO EN UNO”.

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!