Intgenia

http://42messages.wordpress.com/2010/07/20/som-utilitzats-per-la-maquina/

Com no fa gaire ja vaig dedicar un post a la web 2.0, m’agradaria ara introduir un nou concepte que ha sortit posteriorment: la web 3.0. Us explico una mica:

Origen: Qui, quan, on?

És un terme que apareix per primer cop al 2006 en un article de Jeffrey Zeldman, crític de la web 2.0

Definició:

– Extensió del concepte “web semàntica”: desenvolupar programes que puguin raonar, basats en descripcions i relacions lògiques entre conceptes i dades a la xarxa.

– També s’empra el terme per descriure el camí evolutiu de la xarxa que condueix a la intel·ligència artificial. Actualment hi ha un debat sobre si és exagerat o no.

Aplicacions:

– Sobretot a petita escala en companyies per aconseguir una manipulació més eficient de les dades.

– En els darrers anys s’ha produit un esforç per traslladar aquesta tecnologia el públic en general.

– 3D: Un altre possible camí per a a web 3.0 és la visió 3D, liderada pel web 3D Consortium. Implicaria la transformació de la web en una sèrie d’espais 3D i, per tant, la possibilitat de crear noves maneres de connectar i col·laborar, emprant espais tradicionals.

No sé si amb aquesa breu explicació he pogut donar una petita idea general sobre el què es comença a anomenar web 3.0. Evidentment encara és molt prematur i no està instaurat en la societat de forma general com si ha anat prenent forma el de 2.0. De totes formes el que queda clar és que existeix un gran debat sobre la correcta definició d’aquest gran fenomen interactiu i alguns són reticents a emprar el concepte de 2.0, o s’avancen a donar nom a noves variants que van sorgint constantment.

IKEA lanza un nuevo catálogo en realidad aumentada:

Como sabemos IKEA es una marca que se caracteriza por usar siempre publicidad de forma bastante innovadora. Se atreve a menudo a provar cosas nuevas y suele tener éxito.

Esta vez se trata del nuevo catálogo de IKEA en realidad aumentada. Se trata de la inserción de códigos que permiten provar cómo quedarían los muebles en casa ofreciendo una simulacion virtual.

La mecánica es la siguiente: dentro del catálogo mensual IKEA presenta una impresión, que colocaremos en el suelo del lugar donde posiblemente irán los muebles. Luego con el móvil (con la página web de IKEA abierta) apuntamos con la cámara y podremos ver en la pantalla del móvil nuestro futuro mueble en casa.

Juego de realidad aumentada

Esto en cuanto a realidad aumentada usada en el campo de la publicidad pero vamos a verlo ahora en los videojuegos, ya que hace poco hablamos de advergaming, en este caso quiero presentar una aplicación para iPhone que hace uso de la realidad aumentada. Se puede adquirir gratuitamente en la tienda oficial de Apple y parece bastante entretenido, ya sea para jugar con otro compañero que lo tenga en su iPhone como en la calle solo contra gente corriente.

M’agradaria dedicar el post d’avui a un tema tractar en un dels materials penjats a l’Aula Global, ja que em sembla sorprenent l’avenç per les possibilitas que ofereix en un futur i el canvi que pot significar. Es tracta dels codis bidimensionals o bidis.

Una tecnologia molt útil per a la comunicació interactiva que facilita algunes accions del consumidor, com la compra d’entrades de cinema, que és l’exemple que trobem al document de moodle.

És impressionant veure com amb un sol clic, amb la càmera del mòbil, a un cartell publicitari podem realitzar una compra i no necessitem més que el mòbil per tenir el “comprovant”. Agilitzem notablement el procés de compra-venda passant el codi bidi rebut al mòbil per l’escàner a l’entrada del cine.

Això ja em sembla prou canvi en la forma tradicional de compra-venda, ja que no fa tant fèiem llargues cues a les taquilles del cine perquè la única forma de comprar l’entrada, més tard van aparèixer altres mètodes més fàcils com el Servicaixa, i ara això.

Tot i això, els grans avenços normalment acostumen a anar acompanyats de perill de pèrdua de llocs de treball. D’igual manera que els conductors de metro poden tèmer pel seu lloc de treball, els “taquillers” del cine així com els que recullen l’entrada poden no estar tan contents amb aquest nou mètode. No caldrà que ningú ens vengui i ens reculli l’entrada igual que ja no calen els tradicionals i gairebé oblidats acomodadors.

Però el que em sembla més sorprenent encara és el gran ventall de possibilitats que aquesta teconologia insinua. Tot just s’està començant a desenvolupar però ja es pensa en l’ús d’aquesta per a consultar historials mèdics, donar informació de producte als linials, o escoltar música a través de la coberta del CD, entre d’altres.

Realment tinc curiositat per saber fins on podem arribar amb aquest nou sistema de codis bidi.

Parlant de comuncació persuasiva interactiva sempre acaba sortint el concepte de “Social media” però què és exactament. Què designen exactament aquests termes? A continuació adjunto un nou capítol de “in plain english” ja que crec que és la millor forma per comprendre realitats complexes com les que tractem:

http://42messages.wordpress.com/2010/07/15/democratitzant-la-publicitat/

És cert que amb el mitjà online i eines com Adwords elaborar i difondre un missatge publicitari resulta molt més assequible per a tothom. I com està més a l’abast de la societat diem que s’està produint un important procés de democratització de la societat.

No és necessari comptar amb elevats pressupostos per donar a conèixer el negoci familiar, només necessitem una càmera de vídeo i youtube perquè milers d’usuaris puguin visualitzar-lo. Està clar que quant més creatiu sigui el contingut del mateix més possibilitats d’èxit tindrà.

O és suficient pensar i triar bé les paraules clau per aconseguir molts impactes a baix cost mitjançant l’aparició en el llistat superior o lateral d’enllaços patrocinats. El pressupost que destinis el decidiràs tu i, a mode de subasta, en funció dels cèntims que estiguis disposat a pagar per cada clic obtindràs més visibilitat.

A continuació adjunto un vídeo explicatiu d’Adwords. És interessant quan diu: “no es publidad convencional porque no hay una cantidad mínima para invertir, por lo que aparecer en google está al alcane de cualquiera.

Com comentava al blog “42messages”, una forma de combatre la saturació publicitària actual és l’adopció de noves formes de comunicació, menys intrusives i qe resultin més atractives per al públic. Dues bones alternatives a la publicitat tradicional són l’advertainment i l’advergaming.

Darrerament la marca Nestlé ha volgut lluitar amb la seva més forta competidora Danone, que acabava d’inaugurar una gran iogurteria a Barcelona, amb el llançament de Nestlé TV, ‘un canal de televisió online propi, que té molt bons continguts i compta amb la col·laboració de celebrities com Àngel Llàcer.

I a continuació presento l’altre cas, el de Jag Black, per exemplificar l’estratègia d’advergaming i perquè passeu una estoneta entretinguda, sobretot si teniu vocació de fotògrafs:

Ja que hem parlat al blog de l’assignatura de la interactivitat dels videojocs actuals m’agradaria parlar d’un videojoc que ja he introduit en el meu comentari al post, ja que es tracta d’un joc de rol en línia, la interactivitat per excel·lència.

“World of Warcraft” ha esdevingut un fenomen entre els usuaris dels videojocs de  rol en línia i el seu èxit sense precedents va fer que la competència portés els jugadors a nous mons virtuals.

Els seguidors del videojoc de rol multijugador massiu en línia de Blizzard Entertainment, una unitat de Vivendi Games, es van aglomerar a la sortida de les botigues al arreu del món per a rebre la seva segona expansió “World of Warcraft: Wrath of the Lich King”.

“World of Warcraft”, que recrea un ampli món interactiu té prop d’11 milions de persones registrades com a jugadors en tot el món, que paguen prop de 15 dòlars menuals per explorar l’univers fantàstic d’Azeroth.

Michael Pachter, analista de videojocs per a Wedbush Morgan Securities, preveu que el nou producte podria vendre prop de 5 milions de còpies, consolidant a “World of Warcraft” como el més gran joc en línia per a multijugadors per sobre d’altres  150 jocs rivals en venda o en desenvolupament.

“World of Warcraft”, abarca del 60 al 65 percent del mercat nord-americà i europeu i un percentatge menor a Àsia”, descrivia Pachter.

Com veiem un gran videojoc interactiu que capta milions d’adeptes però no oblidem que l’obsessió extrema per un videojoc, especialment de rol, pot portar riscos inimaginables. Com a exemple de l’enfermissa obsessió que pot generar el vici descontrolat a un videojoc veiem el vídeo a continuació on es mostra la reacció d’un jove jugador quan s’adona que la seva nòvia li ha esborrat tots els seus personatges del joc. A la noia li porta bastant temps esborrarho tot però si avanceu fins al minut 2 aproximadament començareu a veure la reacció del noi.

El cas comentat al blog 42messages.wordpress.com és una mostra la immediatesa del mitja online i dels canvis que això provoca en el periodisme. Com hem vist amb la revista Rolling Stones, és difícil filtrar una informació online i esperar guardar l’exclusivitat de la notícia fins l’endemà. Qui no corre vola i amb Internet no et pots descuidar ni un segon.

Aquest cas ens porta a parlar dels canvis que pateix actualment el periodisme tradicional. He trobat interessant un article que parla d’aquest fet en relació a la força creixent de les xarxes socials. A continuació una tria d’alguns dels fragments que m’han semblat més rellevants:

[…] “Para algunos estudiosos del entorno, el periodismo corre el peligro de perder su identidad. Aunque, por otro lado, debemos ser conscientes que asistimos a un nuevo modelo de comunicación y de información en donde la palabra periodismo, quizás deje de tener el peso especifico que le ha caracterizado como entorno de cuarto poder. Y sobre esto, ya opinan los directores de los principales diarios del mundo como Arthur Suzlberger Jr., editor de The New york Times: “…el periódico se encuentra en un proceso de cambio que terminará cuando el times deje de editarse en papel” ; o Juan Luis Cebrian, Consejero delegado del grupo Prisa, editora del diario El País: “…tan importantes se ha convertido la blogosfera en la vida social de las personas que la RAE, probablemente incluya en breve el termino blog en la próxima edición del diccionario” […]

“Las empresas de medios, y con ellas, los periodistas que llevan años trabajando en la forma tradicional, deben tomar buena nota de este cambio, motivado por la convergencia tecnológica de los medios que nos conduce  a un solo soporte: la red. Si no se hace esto, puede caerse en el peligro que los grandes emporios mediáticos que han existido desde el siglo pasado, pasen a diluirse en el tiempo. Esta no es una cuestión baladí. Ejemplos de otros entornos, como el económico, con hechos recientes que han tenido consecuencias graves, son un indicativo de que también en el entorno de los medios todo puede suceder. Por tanto, las empresas de medios, que quieran estar presentes en el mundo de las redes sociales, deben saber adaptarse a estos cambios con rapidez e incorporar dentro de sus estrategias publicitarias, los nuevos códigos de comunicación que emergen con mucha rapidez.”

“Los directivos de medios deben asumir el “riesgo” de tomar decisiones que en estos tiempos de crisis se mira con lupa. Las decisiones han de ser Firmes, Audaces, Seguras y Rápidas (FASR). Muchos internautas, utilizan las redes sociales, en muchos casos, sin saber el verdadero concepto de la tecnología que usan. Pero cada vez más descubren que pueden crear diferentes tipos de contenidos. Y los periodistas deben ser los primeros en conocer estos nuevos entornos que encierran MySpace, Tuenti, hi5 o Facebook, aplicaciones con las que la nueva audiencia interactúa a diario.”[…]

Podeu llegir l’article complert en el següent enllaç: http://www.madrimasd.org/blogs/culturadered/2009/01/13/111112

El meu comentari al blog de l’assignatura exposava situacions diverses en les quals ens movem en l’entorn digital travessant fronteres entre mitjans. Un dels exemples més clars d’aquest fet és el de les fotografies on trobem grans diferències en la nostra forma d’actuar en el mitjà analògic que en el digital. Les noves tecnologies han facilitat el procés i han modelat el nostre comportament. Efectivament el missatge és el mitjà.

M’agradaria aprofundir una mica més en el tema de compartit imatges digitals i passar d’una càmera fotogràfica a l’ordinador per assegurar el material i evitar pèrdues d’informació.

A continuació adjunto un vídeo que exposa de forma molt clara aquest fet:

Com el nou post de l’assignatura tracta sobre interactivitat considero que és oportú aprofundir en el fenomen de la web 2.0, com a paradigma d’interactivitat. A continuació defineixo els seus trets diferencials:

– Web participativa: la participació dels individus de forma activa és la raó de l’existència de molts nous serveis.

– Contingut generat i consumit per l’usuari: la informació generada, publicada i compartida pels individus fa que sorgeixin nous serveis basats principalment en aquest tipus de continguts.

– Periodisme ciutadà: a més de consumir informació, l’usuari escriu weblogs, pren fotos, grava vídeos, els comarteix, filtra i comenta. Crea un nou tipus de periodisme més col·lectiu i directe que el tradicional.

– La web com a plataforma: molts serveis deixen de ser aplicacions tancades a l’ordinador personal per estar disponibles i ser utilitzats via web des de qualsevol punt.

– Computació social: utilització del “col·lectiu” per realitzar tasques de computació de costoses i complexes, mitjançant el repartiment de tasques, que a vegades són intrínsecament humanes i no mecàniques.

– Software social: eines que basen la seva existència en les necessitats o fins de comunicació de les persones i que normalment formes una comunitat amb interessos comuns.

– Dades i informació: el més important: el contingut és el rei perquè existeixen noves possibilitats de compartir-lo, portar-lo d’un lloc a un altre, fer remescles, etiquetar-lo i trobar-lo.

– Intel·ligència col·lectiva: certes estructures socials autoregulades poden mostrar comportaments intel·ligents en si mateixes, sent més eficaces que els seus membres individualment.

– Economia de l’atenció: davant la sobredosi informativa de l’actualitat el més maluós que tenen les persones és el seu temps lliure. La seva moneda de canvi és per tant, l’atenció.

– Interfaces “riques”: formes avançades que un usuari interactuï amb una aplicació o pàgina web oferint-li funcions i noves possibilitats útils intentant al mateix temps mantenir la simplicitat aprent.

– Filtrat col·laboratiu: quan molts usuaris expressen els seus gustos sobre certs tipus de continguts es poden crear models i prediccions individuals basats en l’opinió del col·lectiu o certs grups d’interès.

– Remescla de continguts: la informació en diversos formats, disponible mitjançant llicències d’ús flexible propiciant la generació de derivats i nous continguts interessants en sí mateixos.

– Xarxes socials: xarxes en l’estructura de les quals els noces individuals són persones que mantenen relacions, tals com amistat, interessos comuns o fins comercials.

– Llibertat d’edició i difusió.

– Mobilitat: forma de definit la possibilitat d’accedir a un servei encara que l’usuari canviï de lloc d’accés o de dispositiu.

– Les contribucions dels usuaris en xarxa tenen efectes sobre el mercat, l’educació, administració pública, etc.

– “Long Tail” apareix i es té en compte. “Long Tail”: concepte econòmic que afirma que la demanda col·lectiva del menys “popular”, en el seu conjunt, pot arribar a ser més gran que la dels “grans èxits”, passat el temps.